Les alegres comares de Windsor

yora QUICKLY,

i veus arribar nostramo, el senyor Doctor Caius. Si tornés y trobés algú a cas

U

osarme a

va R

ò, servicial, lo més plaent que pugui esser un criat en una casa; y, jo us en responc, no fa l'espieta ni provoca renyines. Son major defecte

MP

ta d'un d

IC

er es el nom d

MP

tam

rba?a rodona com el

ta petita y una petita barbeta gr

IC

l? temperamen

mans tant bé com qualsevol que trobessiu d'aquí aon

ue'l conec; no posa el cap així, y

MP

ent, es ta

sòrt a Anna Page. Digueu al senyor Rector Evans, que faré tot lo

na

U

que torna

en Simple No es deurà quedar gaire estona. Ep, Joan Rugby! Ep! Joan! Aont ets, Joan? Vina, corre! Vés, Jo

l docto

iaturades. Aneu, si us plau, a cercar en mon

IC

ja; us la d

e no hagi ent

hagués trobat

hauria pu

A

mon nom, fa

ati. Aont es

gb

IC

n Rugby

U

stic,

ue sóu un Jan, Rugby. Avant, prengueu

U

nt, senyor, da

algunes herbes remeieres que són al meu despatx;

Ara trobarà el jovencell,

dintre el meu despatx? Traició! ll

imple ca

IC

senyor,

A

haig de

IC

ll es un h

bé en el meu despatx? No hi vui

flemàtic; escolteu el què de la cosa. Ha

A

é

MP

t, senyor, pe

LY, a

t, si

, a Q

a lleng

Si

eume lo e

ostra, que digués alguna parauleta á la senyoreta An

res més; però el que es jo no tinc cap

Hajeume un full de paper, Rugby. A Si

, a pesar d'això, donzell, faré tot lo que pugui pel vostre senyor, perque lo que hi ha, al capdevall, es que el doctor francès, mon amo... puc ben anomenarlo mon amo per

en feixuga haver de m

n! Bé, tant mateix us ho diré a l'orella, però no en digueu ni una paraula d'això; el meu amo també està e

en el parc, y ensenyaré an aquest estaquirot de capellà a ficarse en les coses. Fareu bé d'anàrvosen; no fóra bò que us quede

va S

Déu! Ell no parlav

? Mal llamp! Mataré aquest clergue jana?; esculleixo l'hostaler de la Lligaca

y tot anirà bé. Deixeu que la gent fa

lamp! si no puc haver Anna Page, anireu

en va a

aquest punt. No hi ha una dòna a Windsor que conegui el pensament d'Anna mel

, desd

gú? Déu

ixò m'intriga. Acosteuvo

a FE

NT

òna, què hi ha?

sa Senyoría me fa la

tenim? Còm està la g

entil, y ben conforme, y ben dol?a, y ben am

NT

m pugui reheix

as les meve

celestials; però així mateix, senyor Fenton, juraría damunt l'Evangeli

, n'hi tinc una, per

engi pa. Ahir parlàrem tota una hora d'aquesta verruga. Mai faré tantes rialles com a la vora d'aquesta noia. Però si haig de par

ens diners per tu. Parla a favor meu, y si

arlarèm, y al primer instant en que reprenguèm la nostra confidencia, li

NT

déu; ara p

lhome lleal, però Anna no l'estima. Jo conec els senti- ments d'Anna me