Les alegres comares de Windsor

ENYORA FORD

A

ORA

Joan,

ORA

el cove de

ORA

por, Robí

RIATS ab

ORA

veniu,

ORA

eulo

es comandaments als cria

esa, y quan me sentiu que crido a correcuita, veniu totseguit; us carregarèu a les espatlles aquest cove, sense vacilar, sense repós; y al

ORA

u puntu

etit; saben la lli?ó de memoria.

t els

ORA

aquí el p

ra

ieta? Quines

porta del darrera. Senyora For

, gentil ninotet, en

m'ha fet l'amena?a d'una llibertat per sempre més si us deia le

eció et vestirà; aquest pas ha de valdret un

teu senyor que estic sola. Senyora

t R

ORA

. Si el desg

a Seny

ales humors, aquesta grossa esponja amarada. Cal e

a FA

ir sense recan?a. Ja he viscut prou. Aquest era el

ORA

Joan e

g a cometre un pecat per un desig que sem'escapa; voldría que el vostre marit fo

a, sir Joan? Per amor de Déu, ser

l iguala l'esclat del diamant; tens les celles enarcades de la manera precisa que cal per sostenir la

n; aquesta es la sola cofadura que'm vag

esa que't daría un caminar perfecte si duies un verdugat ab semicercles. Jo conec ben bé lo que seríes,

me, no hi ha en mí

eta per ací, floreta per allà, com aquestos domicells ensucrats qui tenen tot l'aire de donetes disfre?ades d'home, y que exhalen més p

u, sir Joan! Tinc por de q

passejarme per davant de la porta d'un acreedor, b

a sab el cel com us estimo, y

uestos bons propòsits, q

vós els mereixeu, perque si

us-aquí la senyora Page tota roja, tota pantejant, ab

em vegi; m'amagaré d

malicia personificada. En Falstaff s'amaga Entr

Què heu fet? Esteu deshonrada,

ORA

això, estimad

ORA

! Es possible

rit tant hon

emblant moti

ORA

tiu de

ORA

de sospita!

heu en

nten! Per amor de Dé

recerca d'un gentilhome, que segóns ell diu, està a casa seva en aquests moments (sense q

A FORT

u més

alt

ue això

població. Jo m'he aven?at per dàrvosen l'avís; si us judiqueu innoscenta, n'estic ben joiosa. Però si de fet teniu algun amic a casa vostra, que surti, que surti l

a casa meva, y m'espahordeix, més que la meva deshonra, el peril

l'amagueu dintre de casa, de cap manera! Còm m'heu duta enganyada! Però allà veig un cove. Si es d'una mida aposta, l'hi podem ficar. El taparem

ssa gros per entra

a FA

ar; una probatura! Sí que hi cabré, sí. S

alstaff! Cavaller, així comp

a tú; ajúdam a sortir d'aquí, deix

s'hi aclofa y el t

ORA

os a tapar el

tres servents,

aller t

enduéuvosen aquesta roba bruta; passeu una perxa per les dues nances; Déu meu,

, PAGE, CAI

nec el dret a burlarvos de mí; no m'estalvieu, si així fos, les

BE

a la

er aont ho duen? Són aquestos vostres afers? N

mporada. Exeunt els criats enduentse el cove Senyors, aquesta nit he somniat; ja us contaré mon somni. Comencem per buscar les meves claus; aquí estàn. Pujeu, aneu d'u

calmeuvos; us feu injuria a

O

senyor Page,

s; us diverti

ny

visions, y gelosí

A

no es aques

an?a no hi h

sant

e ell ho vol; guaitem el resu

ge y Caiu

sembla la comedia

s estic més contenta d'haver atra

a de passar quan el senyor Ford h

rentarlo an ell també. Li haurem fet

e no més pensa en disbauxes; voldría veure tot

ue raó singular de sospitar que sir Joan era aqu

ens hem de divertir a despeses de Falstaff. La seva

arxona, per excusarnos de que l'hagin llen?at a l'aigua, y dar

na cita, demà a les vuit, perque

ORD, PAGE, CAIU

l bajoc s'ha vantat de coses qu

ORA

nt

Senyor Ford, me tracteu d'una

O

í sen

vostres accións siguin mello

O

n

ORA

us heu fet un

O

óc qui en po

bres, als cofres, als armaris, que el cel no'

A

dic igual. No

quin dimoni us ha ficat a la testa semblants acudits? No voldría incorre

pable, senyor Pag

vostra muller es una dòna tant honrada que se la pot

té tot el tirat d'u

volta pel parc; perdoneume, si us plau. Ja us contaré perque fiu tot això. Anem, dòna

tzer. Jo, per ma banda, us invito a esmorzar demà, a casa meva, y desp

O

leta

V

jo seré el se

A

o dos, jo se

O

, veniu, fe

ns y Caius

de recordarvos d'aquest puti

A

de tot

r belitre de les ri

eu