El contraataque de la futuro mamá

L'AGENCIA DE COMER? D'ANTONI

(Entren Antoni, Salarino y Solanio)

ANTONI En bona fe, no sé esplicarme la raó de la meva tristesa. Me preocupa, y a vosaltres també, segons diheu. Mes no puc endevinar com m'ha vingut, perque de mí s'ha apoderat, d'aon naix, ni de quina fusta es feta. Lo cert es que'm té aturdit fins a tal punt, que quasi jo mateix me desconec.

SALARINO Es que el vostre pensament, voleiant per l'Occeà, segueix les vostres naus, riques senyores de les onades, ab ses veles magestuoses; o, més ben dit encara, ornaments movibles de la mar que passan brandant triomfalment ses ales de tela, vora les humils barques mercants, y en reben sa gentil reverencia.

SOLANIO Creieume, senyor, que si jo veiés els meus interessos en semblant perill, una gran part del meu cor sensible volaria darrera les meves esperances. Y no pararia d'estirar brins d'herba pera saber d'aon bufa'l vent, d'observar en els mapes els ports y els molls; y tot quant, per les meves suposicions, me fes tèmer una desgracia pels meus barcos, me seria un motiu de tristesa.

SALARINO El meu propri buf, al refredar ma sopa, me faria esgarrifar ab el pensament del gran mal que un vent massa fort pot causar en el mar. No podria veure escòrrers un gra d'arena del rellotge, sense pensar ab els baixos fonds, ab els bancs de sorra; sense veure el meu hermós Sant Andreu encallat, ab son arbre mestre més baix que la quilla com si volgués besar la seva tomba. Podría per ventura anar a l'iglesia y, devant del sant edifici de pedra, no pensar de sobte ab aquells rocams temibles que no més en tocant el flanc de la meva nau l'esbotzarien… derramant totes les meves especies per les ones de crestes bramadores que s'engalanarien ab les meves sedes? Me fóra això possible sense tremolar per tota aquesta opulencia que en un instant pot esser reduhida a no res? Es que puc aturar el pensament en aital pensament sense pensar que una semblant inquietut m'entristiria en gran manera? Vaja, no diguem paraules vanes. Jo afirmo que si Antoni no está alegre, es perque té'l pensament posat en les seves mercaderies.

ANTONI No, creieume: gracies a la fortuna, els meus embarcs no estan aventurats en una sola cala, ni en un sol punt; y no tots els meus bens estan exposats als etzars d'aquesta anyada. No són, doncs, les meves especulacions que'm posen trist.

SALARINO

Serà que esteu enamorat?

ANTONI

Fòra! Fòra!

SALARINO Tampoc enamorat? Aleshores digueu que si esteu trist es perque no esteu alegre; us seria igualment fàcil riure y saltar y dir que esteu alegre perque no esteu trist. Per Jano el de les dues cares! Mireu que la naturalesa engendra en aquests temps uns tipus ben extranys! Els uns guinyen l'ull eternament rient com lloros al sò del sac de gemecs; els altres posan una cara tant macilenta y agra que no us ensenyarien les dents a través d'una rialla, encara que'l mateix Nestor els jurés que la gresca fa partir de riure.

(Entren Bassanio, Lloren? y Gracià)

SOLANIO

Mireu qui s'acosta: Bassanio, el molt noble parent vostre, ab

Lloren? y Gracià. Adéu! Us deixem ab més bona companyia.

SALARINO Hauria restat ab vós fins a tant que us hagués vist l'ànima alegra, però com que us venen amics mellors que jo, men vaig.

ANTONI Molt agradósa m'es la vostra voluntat. Jo'm penso, per això, que si us en aneu es perque'ls vostres negocis us reclamen y aprofiteu l'ocasió pera deixarme.

SALARINO

Bon dia, molt senyors meus!

BASSANIO Quin dia s'ha de riure, bona gent? Digueume, quan, senyors? Us aneu tornant massa esquerps. Té d'anar sempre així la cosa?

SALARINO

Posèm els nostres esplais a la mercè dels vostres.