El Marxant de Venecia

A CASA D

l Shylock y Bassanio! Hei! Jèssica!... no podràs treure'l ventre de mal any com feies a casa meva

OT, (c

Jès

YL

r, a tu? Jo no t'he d

epetit tantes vegades que jo no

a Jès

A, (a

Què desit

dularme, que'm conviden! Què hi fa? Hi aniré pel mateix odi que'ls tinc, pera menjar a costa del pròdig cristià... Jèssica, filla meva, vet

a l'instant, senyor; el meu no

YL

n ell,

vegessiu, compendré aleshores perque la sang me rajà del nas el darrer dilluns negre a les sis del m

ap al carrer pera veure aquests folls cristians d'embadurnats visatges. Al contrari, tapa les orelles de la meva casa, vull dirte les finestres. Que ni el soroll d'eixa buida extravagancia penetri a l'in

n veu baixa, a Jèssica) Deixeulo di

istià ben digne de l'

va La

YL

beneit de la

SS

déu, senyor

r abellots an el meu rusc. Per això men desfaig y el passo a un cert personatge perque l'ajudi a malgastar el diner emmatllevat. Vaja, entra a casa, Jèssica; potse

en

ant com Shylo

ortuna, prompte haurem perdut

en